en 1 Novembre 2013
Recorda'm quan trepitgi
La difusa línia boirosa
Del somriure sense fi.
Recorda'm quan
Se m'esborrin
Dels ulls les espurnes
D'esperança.
Quan els laments
No m'atrapin,
No se m'escoltin
Les queixes
Ni em despertin
Els retrets
Quan la foscor oliosa
Del darrer sospir
M'envolti de sucre fós.
Suin licors amargants
Les nafres obertes
I la llengua se'm faci
Cartró fumat,
Pedra tartera.
Publicat a: Reflexions
