Celestí Casòliva
per en 18 Febrer 2015
415 Vistes
LLAVIS FLONJOS 
 
La dama blanca m'ofereix 
L'almoina dels seus secrets 
Obrint-se, tota, per a mi.
Em buida l'ànima cada nit 
I ni tan sols en gaudeixo el rostre.
 
M'estreny el cor i els seus dits 
D'escorça dura se'm claven endins. 
Llavors la temença comença de nou
i el somni s'esmuny entre sucre desfet,
Paper de diari esborrallat.
 
Il.lusió nascuda insatisfeta 
Ixent de l'engany de la febre 
De la vesprada solitària,
Nàufrag en la lletra menuda 
Dels teus pits inflats  
Ofegant-me.
 
Perdut en les portes
Del teu fluix munyint 
La creixença del desig 
Que em rebenta  
Que vessa dins teu 
Sense fi 
Quan t'imagino la llengua.
 
Altre cop, finalment, 
Les nits eternes
De llençols plens de dens
Silenci embolcallant-me,
De nou la llarga espera
Dels teus llavis flonjos
Estrenyent-me.
Publicat a: Reflexions
miquel pubill
bonic,molt bé
18 Febrer 2015