login
Inicia sessió

register
Registra't

BESTIESES A CONTRALLUM

A FOC LENT

Forem sempre els tristos
els que perdíem les flors.
Ens cobrien les fulles
Mortes
Mentre jugavem a no saber res
Enmig de finestres
Tancades al sol del migdia.
Tancades les portes,
ningú no ens bressolava.
Esperàvem els matins
Amb els ulls esfilagarsats
Com taronges a punt de vessar
Damunt el llit,
Vents i joncs vinclant-se
Vençuts en cada glopada.
Un atzar continu que sura
Flueix i mai no es detura
Acobla les coses en un xiuxiueig
Que espanta i atrau
Posant disbauxa
Allà on hi ha cel i mar
I esclafa les fosques nits
Dels comiats,
Albades toves esperant
Un sol distret i apagat
Que somriu malgrat tot
Diferent.
Voltes i voltes.
Com aquella cançó
Que mai no s'acaba
Que mai no se'n va.
Com aquell foc
Que dissol encara d'amagat
El record d'un oblit
Arrencant a bullir.
Comentaris (0)03-10-2015 22:14:21ELS MEUS POEMES

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: