Estabornits de nits
Humides sense temps,
Esguards boirosos
De matinades noves.
De sol vergonyós
De trobar-nos encara
Amb l'amor posat.
Corríem lleugers
A la recerca de llum,
A la cacera d'uns pocs
Minuts per saber-nos
Eterns.
Publicat a: Reflexions
mètrica perfecta, vers blanc. M'agrada. Em recordes la meva primera etapa cretativa. Ara passo més, sóc més descurosa. Potser m'he viciat.