Camuflat
Camuflat en la teva foscor
m'hi vaig perdre per sempre més.
confós i atrapat en la negror
perpètua dels jardins de murs
de gel endurit pels anys
viscuts en la sequera profunda
dels teus falsos anhels
dels teus fètids alens
de sang coagulada
de somorta lentitud.
Publicat a: Reflexions
"Sang coagulada" em recorda una de les antigues bestieses de l'Albert Pla, en una de les seves cançons quan les cantava en català. "Hi ha sequera". La nit és dolenta per a tu?