PLOU MOLT

PLOU

MOLT

Plou

Molt

Les gotes d'aigua

Com esferes de plom

Deformen a cops

Les decrèpites

Llambordes

D'aquell carrer

Que ens acollia

Sempre en secret

Quan et buscava 

El moviment 

A les fosques, 

Sense dir res.

LES PARAULES

Les paraules s'acaben

Escoltant  la remor 

De l'aire dels teus sospirs 

Omplint-me la boca, 

Xuclant-me la llengua

I no dir res...res...res...

Res que pugui destorbar 

La humida senzillesa 

De dos cossos estimant-se

EL MÓN

El món

És tan lluny

Ensinistro

Sense més

Totes les bullofes

Inflades

Que m'han sortit

Esperant-te.

Amb tots els dits

Cremats,

Els ulls morts

Degoten

Plens de fang.