NUES
Nues les hores dels anys
Perduts entre parets estretes
De pedra malmesa pels vents
Del sud, calents, humits.
I dius adéu sense recança...
I tot l'enuig que m'envolta
Acaba sotmès, ara només,
A l'ofec de la teva llengua
Pintant-me de blau les dents.
Assaborint-me golafre
Abans que em diguis adéu.
Publicat a: Reflexions