Celestí Casòliva
per en 11 Agost 2013
468 Vistes

 

BUS NOCTURN
 
De vegades estreno els dies abans que comencin. Dies que surto als carrers i encara no hi són. Dies que la nit no deixa arribar. Veig les finestres de les cases de la gent. Unes amb llum, les altres a les fosques.
 
   Veig ànimes parant teranyines de solitud on s'hi enreden ànimes semblants. Veig ments prou assenyades posseïdes i confoses. Veig joves inhibir-se esbombant les seves carns, cridant una solitud  que se les menja. Veig disfresses de cenefes impossibles en cossos transparents que he de remirar per trobar-los, de prims i trencadissos.
 
   Veig dones i homes dormint l'últim instant i despertar sobtats, mirar per la finestra i tornar a dormir...no han arribat encara. Altres, passats de llarg, criden als xofers que s'aturin allà on són. Uns s'aturen, altres no.
 
   Veig les restes de la nit d"ahir escampades en autobusos que circulen encara. En silenci. Com sense voler esquerdar la foscor. Com sense voler despertar els somnis dels veíns que encara dormen. Com sense voler molestar els amants enllaçats en secret. 
   Tot això veig a travès dels ulls clucs mentre et busco entre la foscor d'aquesta nit òrfena de petons, de la teva pell, de tu...
   Arribo a la meva parada i penso si tornar enrere..
Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.