en 24 Maig 2015
NEDAR D'ESQUENA
Morir als teus llavis
Entreoberts
Mastegar-te el somrís
Que m'encisa
Nedar d'esquena
Copsant sota meu
El tacte lleuger
De les teves cuixes
Obrir el camí misteriós
Sense pressa ni destorb.
Beure'm l'anhel
En un sospir sense vent
Caramel.litzar-te els mugrons
A punt de creu i xuclar-ne la fi
Sense poder ensabonar-te
M'esquerdo en un neguit
Que m'empeny per dins
Esborrant-me.
Miro enfora i no véns
Encara pel camí
De sempre.
Estenc el coll amunt
I crido.
Endevinar-te els mots amagats
Somiar que em busques
Enllà del sol, del vent, de la mar
Somiar trobar-nos
Escampant la tempesta
Enllà dels petons estrenats
Somiar que tot és nostre.
Humides metàfores
Que no siguis l'objectiu
Sino tan sols
La conseqüència
Em moro d'encongiment
De tanta pluja amarant
Tot l'enuig i tanta ànsia
De tant voler-te lluent
Al meu llit, al meu prat
Em moro
En tindré prou
Amb un boca a boca profund
Llepant-te l'escuma
Del cafè en els llavis
Perquè
No saps quant de desig
Esdevé plor en l'espera
Quanta espera, desfici,
Quanta ombra no pren
Els espais buits
Quants espais ombrívols
M'assetgen
I tot, a la fi,
Esdevé pluja d'estels
Si puc assaborir
L'acidesa
D'un bon kiwi a mitjanit.
Publicat a: Reflexions
