en 20 Març 2016
Previsible, la nit
Llarga, l'hora fosca
Del darrer batec,
Dels ulls fossos
En mil bocins,
Esparracats
De dalt a baix
Mentre somiaven
Només amb tu.
En els llavis
El teu més profund aroma,
El sabor més amagat
En les puntes dels meus dits,
Sanefes de coloraines
Resseguint-me l'espinada.
Amb les ales negades
De petroli transparent
Aixeco el vol per caure,
Pesat i tossut,
Damunt teu que m'esperes
Plena d'oli, cetona i oblit...
Recautxutar els circuits
Refent el xip d'un record
Que sura en el mar
D'un calaix mig tancat
Que encara malda
Per esbrinar si les esferes
Són plenes
O si tan sols cal inflar-les
Amb el teu aire..
Publicat a: Reflexions
un comentari: jo hauria canviat "esparracats" per esquinçats, és més poètic. La resta, molt bé!
