Celestí Casòliva
per en 1 Novembre 2013
476 Vistes

Nimis escuts de porcellana

Abandonen les neurones

Deixant entrar amor cec

A cullerades.

Penses que no, que

Mai més se t'obriran

Els ulls

Mentre estimis boja.

Mentre creguis que és

L'últim esternut del virus

Inflat en solitud fins ara,

Que sense defenses

Aculls l'amor encisada.

Mantén-te, però, desperta

Mentre et dónes tota,

Posa coixins de plomes

Sota les natges obertes

I omple't fins al capdamunt

 

De frenètica follia...

Publicat a: Reflexions