Nimis escuts de porcellana
Abandonen les neurones
Deixant entrar amor cec
A cullerades.
Penses que no, que
Mai més se t'obriran
Els ulls
Mentre estimis boja.
Mentre creguis que és
L'últim esternut del virus
Inflat en solitud fins ara,
Que sense defenses
Aculls l'amor encisada.
Mantén-te, però, desperta
Mentre et dónes tota,
Posa coixins de plomes
Sota les natges obertes
I omple't fins al capdamunt
De frenètica follia...
Publicat a: Reflexions