en 17 Març 2013
Plou a fora,
aquí dins, calent
m'enfonso en el llit
i tanco els ulls.
en els vidres un tel
d'enyor immens
dibuixa el teu rostre
dur,
d'esguard inclement.
no veus, amor,
que no puc, a tu,
tornar
sense el record
del què vas dir,
del què vas fer.
No veus, a més,
que, ara, sens tu,
Ella omple lliurement
els buits que vares deixar
en les nafres del meu cor?
Publicat a: Reflexions