Celestí Casòliva
per en 25 Maig 2014
482 Vistes

M'HE CANSAT

 

M'he cansat d'anar

Pel bosc darrere teu

Sense mirar.

He furgat els nius

De cada branca

Sense trobar-t'hi.

He fugit pel riu

Mullant-me els peus.

 

T'he vist dins l'aigua

Com peixet transparent

Sota una pedra

Coberta de flors.

Amagar-hi els ulls

Rodons apagats

De tant de plor,

Rovellats i grocs.

 

Aquell somrís que 

Et badava la boca

Només treu ara

Bombolles de gas

Que reventen 

Quan me senten

Acostar-me,

Sense veure'm

Deslligar-te

Les ventresques

Perquè puguis

Respirar...

 

Publicat a: Reflexions
Ness
fantàstics!
26 Maig 2014
miquel pubill
que bo que ets!!!
26 Maig 2014