en 1 Març 2015
Aquesta olor suau que desprens
Quan et treus les mitges,
Aquest tacte que tot ho omple
Quan et percebo
En les puntes dels dits i la llengua.
Sense deixar-te dormir,
Espolsaria les pors damunt del llit,
Deixant de banda les mantes,
Oblidant la roba,
Cobrint-te la pell amb les mans.
Em deixaria esgarrapar
Fins l'esteborniment
Si fos damunt teu.
T'omplenaria les cuixes
De besos marinats als teus llavis,
Cuinats lentament en el caliu
De les brases dels teu cos,
En el fons del color dels teus ulls.
En els teus feréstecs cabells molls
Viuria per sempre enredat.
Publicat a: Reflexions